dimarts, 14 de gener de 2014

Repartiment

Per passar de curts a llargs i viceversa cal fer una sèrie de repartiments.
Recordem que l’estructura de la sardana és;
-          En sardanes de 10 tirades;    
o   2 tirades de curts (que es reparteixen juntes)
o   2 tirades de llargs (que es reparteixen juntes)
o   1 de curts (es reparteix individualment)
o   1 de curts (es reparteix individualment)
o   1 de llargs (es reparteix individualment. Es pot acabar a dreta o esquerra)
o   1 de llargs (es reparteix individualment i s’ha d’acabar a l’esquerra)
o   Contrapunt (tonada de flabiol)
o   1 de llargs (es reparteix individualment i s’ha d’acabar a l’esquerra)
o   Contrapunt (tonada de flabiol)
o   1 de llargs (es reparteix individualment i s’ha d’acabar a l’esquerra)

-          En sardanes de 7 tirades;      
o   2 tirades de curts (que es reparteixen juntes)
o   2 tirades de llargs (que es reparteixen juntes)
o   1 de curts (es reparteix individualment)
o   1 de llargs (es reparteix individualment i s’ha d’acabar a l’esquerra)
o   Contrapunt (tonada de flabiol)
o   1 de llargs (es reparteix individualment i s’ha d’acabar a l’esquerra)
o   Contrapunt (tonada de flabiol)
Hi ha molt mètodes de repartiment. Jo utilitzo el del múltiple de 8. Consisteix en que cada 8 compassos anirem cap al mateix costat del peu que hem començat. Si comencem amb la l’esquerra al compassos múltiples de 8 anirem cap a l’esquerra. I si comencem amb la dreta, cada 8 compassos anirem cap a la dreta.
Amb aquest mètode ja al primer compàs podrem preveure el repartiment en funció si cal tancar a l’esquerra o no.
En el següent enllaç es poden veure totes les varietats de repartiment amb aquest sistema tenint en compte totes les possibilitats de tiratge.
Espero que el trobeu força pràctic i entenedor.

divendres, 11 d’octubre de 2013

Els passos. Llargs.

En el següent esquema veurem com es ballen els llargs de la sardana. Els llargs es començaran amb el peu dret o l’esquerra en funció de quin cantó acabem les tirades anteriors. Ho veurem en l’apartat de repartiment.



     1.       Comencem movent el peu esquerra una mica endavant (dibuix 2).
     2.       El tornem a la posició inicial
     3.    Tirem el peu dret endavant i el creuem per davant l'esquerra (dibuix 4 i 5). 
     4.    Descreuem el peu esquerra puntejant una mica per davant del dret.  
     5.      Tirem el peu esquerra fins al punt inicial.
     6.    Tirem el peu dret enrere fins a mig peu esquerra.
     7.    Creuem el peu esquerra per davant del dret.
     8.    Descreuem traient el dret i puntegem una mica per davant de l’esquerra.
     9.    El portem a la posició inicial.
   10.    Puntegem endavant amb el peu esquerra i el creuem per davant del dret.
   11.    Descreuem el peu dret puntejant una mica per davant del esquerra.  
   12.      Tirem el peu dret fins al punt inicial.
   13.    Tirem el peu esquerra enrere fins a mig peu dret.
   14.    Creuem el peu dret  per davant de l’esquerra.
   15.    Repetim a partir del punt 4

          ...... i així successivament...

dilluns, 26 de març de 2012

Els passos. Curts

En el següent esquema veurem com es ballen els curts de la sardana. Cal dir que sempre es comença amb el peu esquerra en el primer compàs just després de l'introït.

 
  1.  Comencem movem el peu esquerra una mica endavant (dibuix 2).
  2.  El tornem a la posició inicial
  3.  Tirem el peu dret mig peu endarrera
  4.  Creuem el peu esquerra per davant del peu dret.
  5.  Descreuemt traient el dret i puntejant una mica per davant l'esquerra.
  6.  El tornem a la posició inicial
  7.  Tirem el peu esquerra mig peu endarrera
  8.  Creuem el peu dret per davant del peu esquerra.
  9.  Descreuemt traient l'esquerra i puntejant una mia per davant del dret.
  10.  El tornem a la posició inicial 
  11.  Repetim a partir del punt 3.

    ...... i així successivament.

dimecres, 7 de març de 2012

Estructura de la sardana

L' estructura musical de la sardana consta de dues parts o temes melòdics, denominats curts i llargs, que s'interpreten de manera encadenada d'acord amb el següent ordre: introit; 2 tirades de curts; 2 tirades de llargs; 2 tirades de curts; 2 tirades ,de llargs; contrapunt; 1 tirada de llargs; contrapunt; 1 tirada de llargs; acord final.

L'introit, també anomenat preludi o introducció, és una frase musical tocada pel flabiol i el tamborí, abans de començar la sardana.

La tirada és el nombre de compassos musicals de cadascuna d'aquestes parts. El dansaire tradueix els compassos de la música en passos o punts de dansa, de manera que a cada compàs de música li correspon un pas de dansa. En els curts,
el dansaire marca els passos agrupant-los de dos en dos, i en els llargs, de quatre en quatre.

El contrapunt és una breu interpretació a càrrec del flabiol i el tamborí per donar uns moments de repòs als dansaires.

L'acord final és un toc curt i sec que fan tots els instruments de la cobla alhora, després del darrer compàs de l'última tirada de llargs.

l'Orígen

Sobre l'origen de la sardana s'han escrit moltes teories. Però el nom sardana no apareix escrit fins el 1552 en el Llibre condulatus, que conté la relació dels afers municipals d'Olot en el moment en què els cònsols i els jurats de la Casa de l'Almoina acorden prohibir-la.

No sabem com era exactament aquest ball, ni quant temps feia que s'utilitzava la paraula ''sardana'', però sí que , des de llavors es va anar trobant escrita, fins que es té esment de la sardana curta i, després, de forma normal, a mitjans segle XIX, de la sardana llarga, aquella que musicalment estructurava Pep Ventura i coreogràficament organitzava Miquel Pardas.
Abans, però, d'esdevenir la sardana que coneixem avui, ens hem de referir a un dels precedents més coneguts, el contrapàs.


El contrapàs

És una dansa semilitúrgica d'origen antiquíssim, que originàriament es ballava dins del temple seguint una versió cantada d'un relat popular de la Passió de Nostre Senyor Jesucrist, a la qual s'afegiria, més tard, un suport musical.
Els balladors, habitualment tots homes, s'agafaven les mans i es disposaven en filera per interpretar uns passos de difícil execució i sotmesos a un rigorós cerimonial. Es coneixien diferents tipus de contrapàs: el llarg, el curt, el sardà i el persigola. Musicalment escrit en compàs de 6 x 8, era d'una arcaica i sorprenent originalitat. La música era executada per un conjunt de quatre músics anomenat ''cobla'', que interpretaven els següents instruments: el sac de gemecs, dues xirimoies o tarotes, i el flabiol i el tamborí. Si actuaven tres músics rebien el nom de ''cobla de tres quartans''. I encara era possible llogar només ''mitja cobla'': sac de gemecs i flabiol i tamborí. El contrapàs sardà té dues combinacions irregulars de passos: els trencats i els seguits. Els contrapassaires, encapçalats per un cap de colla, feien una volta a la plaça tot ballant i havien d'acabar justament on havien començat. Aconseguir això era treure el contrapàs.


L’aparició de la sardana

A la plaça, després del contrapàs, es ballaven altres balls que permetessin la incorporació de nous dansaires amb ànim de participar de la dansa i de la festa. Un d'aquests balls recolliria, a partir de moltes de les danses antigues, la disposició dels balladors en rotllana, donant-se les mans, i prendria del contrapàs els passos, la cadència i la concreció de la durada i, també, el repte de treure-la, ja que calia acabar-la conjuntament amb els músics. Aquest nou ball s'apropiaria amb el temps del mot genèric ''sardana''. Això s'esdevenia al primer terç del segle XlX.


La sardana curta

Va ser una reducció i simplificació del contrapàs. Els passos eren els mateixos, amb la diferència que els trencats passaren a denominar-se curts i els seguits, llargs. La posició dels balladors canvià a la forma circular.

Era constituïda per dos temes melòdics: el primer de 8 compassos (curts) i el segon de 8 compassos repetits, és a dir, 16 compassos
(llargs). En total, doncs, la sardana curta tenia 24 compassos.


La sardana llarga

A la segona meitat del segle XIX els compositors comencen a escriure lliurement, sense ajustar-se a les rígides normes de la sardana curta. En la recerca de noves formes i expressions musicals allarguen el tiratge i adopten, majoritàriament, el compàs 2 x 4. Amb aquest canvi també varien els passos de la dansa. Són els curts i llargs actuals.

L’apariapanció de la sardana llarga planteja la solució als problemes de repartiment. El primer mètode de comptar i repartir va ser editat, l'any 1850, per Miquel Pardas. Cap a la meitat del segle XIX les transformacions comencen a arribar a la cobla.
Es produeix la ruptura de l'estructura habitual de quatre músics, amb els instruments procedents de les antigues cobles de joglars i ministrils, i s'amplia amb la incorporació de nous instruments de canya i vent.


L’expansió de la sardana

Originàriament procedent de les comarques empordaneses, a partir del primer quart del segle XX la sardana s'expandeix per tot Catalunya. El poble, homes i dones, petits i grans, participa masegament en els aplecs i en els festivals sardanistes, i els intel·lectuals i els polítics li donen suport, convertint-la en la dansa nacional de Catalunya.

A la plaça, el poble balla i vibra amb les sardanes de Vicenç Bou, Josep Vicens i Josep Saderra, com a màxims representants de la línia més populista.

També músics procedents de la música culta com Enric Morera, Juli Garreta i Eduard Toldrà, per exemple, s'interessen per la sardana. Els orfeons la incorporen als seus repertoris i Joan Maragall i Àngel Guimerà, entre altres, escriuen belles composicions literàries. La sardana assoleix, així, una gran difusió i es converteix cada vegada més en la dansa representativa dels catalans.

Tota aquesta expansió i activitat va quedar estroncada l'any 1936. La guerra va tancar la sardana en un obligat parèntesi, del qual aniria sortint, a poc a poc, entre les dècades dels anys 40 i 50. Actualment, nous compositors, amb una sòlida formació musical, aporten una nova manera de fer que, sense deixar de ser popular, vol assolir cotes més altes.

dimecres, 29 de febrer de 2012

Benvinguts/es


Benvinguts a tots/es al bloc APRENEM A BALLAR SARDANES. Espero que sigui d'utilitat per tal de fer arribar la nostra dansa a totes les persones interessades (joves, petits grans, escoles, associacions, etc...). M'agradaria que entre tots poguéssim crear un espai a on poder compartir experiències i coneixements, dubtes, curiositats, etc... Aquest bloc és, també, de tots vosaltres. Així doncs us animo a participar-hi i a que en pogueu fer difusió. Gràcies.

Iniciarem el mateix amb una breu introducció de què és la Sardana.

La sardana és una dansa popular catalana i és el ball nacional de Catalunya. Es balla en cercle seguint la música interpretada per una cobla. El nom pot fer referència tant al ball com a la música.
Borja Balasch, l'any 2010, en definia la manera de ballar de la següent manera;  un nombre indeterminat de balladors formen un cercle agafant-se de les mans i mirant al centre, ballant en rotllana cap a dreta i esquerra amb un tempo bastant estable, amb un aire sovint lent i concentrat. Els components han de ser preferiblement parelles formades per home-dona però només cal un mínim de dues persones agafades per les mans per considerar que ja han creat una rotllana. La sardana és una dansa no excloent, de manera que qualsevol persona pot afegir-s’hi individualment o en parella a la rotllana en qualsevol moment del ball (a no ser que es tracti d'un concurs o una exhibició).
Els balladors han de comptar el nombre de passos, així com identificar els canvis de ritme, de volum i d'altres motius musicals per a interpretar-ho correctament amb els passos, amb recursos com el salt, passos de moviment més ample, etc.
La música de la sardana és tocada per una cobla, que en general consta de 12 instruments tocats per 11 músics. Quatre d'aquest instruments (tenora, tible, flabiol i tamborí) són instruments típicament catalans; els altres quatre són més convencionals (contrabaix, trompeta, trombó i fiscorn).
  • La sardana fou temporalment prohibida durant la dictadura de Franco com a símbol nacional. L'any 2010 la Generalitat de Catalunya va inscriure la sardana al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya i la declarà element festiu patrimonial d'interès nacional.